La “mona” de Pasqua, es remunta com a mínim fins al segle XV, tot i que ses sospita que el seu origen podria ser fins i tot més antic.
La tradició marca que el padrins han de regalar la Mona al seus fillols. El format de la Mona, ha variat molt en els anys. Inicialment la Mona es feia a casa amb una pasta de pa i tenia forma de tortell. Fins ben entrat el segle XX a les Mones s’hi posaven ous amb la closca pintada, un ou per cada any que tenia el nen.
Les mones amb el format que les coneixem avui en dia, fetes de pa de pessic, mantega i xocolata i adornades amb plomalls, fruita confitada i ous o figures de xocolata es van comença a fer populars el s XIX.
Però quin és l’origen de la Mona?
La veritat és que es parla de molts possibles orígens de les Mones de Pasqua, des de les “muníquies”, unes celebracions gregus dedicades a Artemísia, fins a les “pascorals”, festes dels pastors romans en que era tradició fer coques, o la festa cèltica de Beltene, quan es feien ofrenes de tortells remenats amb ous.
Etimològicament sembla que la paraula “Mona” ve de l’antic àrab on “mûna” era un tribut d’arrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. De l’àrab va passar al llatí on la ofrena es deia “monus” que significa present o ofrena. En llatí també trobem una altre paraula “Munda” i “mundum”, aquestes eren paneres engalanades i plenes d’objectes, sobretot coques i pastissos que es romanes oferien durant el mes d’abril.
La Mona als Països Catalans
Actualment a tots els Països Catalans continua essent costum menjar algun tipus de coca o pastís per Pasqua, sovint a cada lloc té el seu nom particular. Axí doncs a Mallorca per Pasqua mengen empanades, a Menorca Formatjades, a Eivissa Flaons… En algunes zones del Principat i sobretot a la Catalunya Nord i al País Valencià, és costum de menjar la mona amb grups d’amics al camp coincidint amb l’arribada del bon temps i la primavera.